per Laura Quintana García

L’esport és lleure i salut però també una eina eficaç per a ajudar els altres, promoure la inclusió social, la convivència pacífica en entorns socials conflictius i el diàleg entre cultures. Així ho demostren el Lleida Handbol Club i l’Escola Balàfia, que aposten fermament per l’esport lleidatà femení amb aquest projecte conjunt. El Projecte Meraki – fer les coses amb amor – va molt més enllà de la pràctica esportiva

Lleida es troba entre les ciutats amb més segregació escolar de Catalunya: gairebé un terç de les escoles d’infantil i primària estan classificades com a centres d’alta complexitat. L’any 2018 el Lleida Handbol Club detecta aquesta problemàtica i posa en marxa una iniciativa social integradora en col·laboració amb l’Escola Balàfia, l’escola de més alta complexitat de la ciutat.

Des de l’Escola Balàfia es va incorporar l’handbol en horari lectiu amb l’objectiu de practicar un esport diferent i molt enriquidor per les seues característiques. Paral·lelament, i com a resultat de la bona acollida, es va activar l’extraescolar d’handbol per als cursos de cinquè i sisè amb el jugador Javier Zaldo i les jugadores Jennyfer Nana, Marina Graell i Catalina Ruscanu com a entrenadors. Els anys següents l’activitat es va expandir a altres centres del barri, principalment a les Escoles de Pinyana i Torre Queralt, on es van obrir les activitats extraescolars, principalment a les nenes de cicle superior de primària, finançades gràcies al Projecte amb oportunitat d’èxit educatiu a favor de l’alumnat (POEFA) i al Pla de millora educativa del Departament d’Educació de cadascun dels centres.

“El Projecte Meraki va néixer fa quatre anys, quan ens adonem que hi ha suficients jugadores escolars per poder competir en la lliga”, explica el coordinador d’extraescolars de l’Associació Lleidatana d’Handbol Toni Guzmán. En aquest mateix sentit, afegeix que “tot i això, l’economia familiar no els permet assumir els costos que comporta formar part d’un club, és en aquest moment quan posem en marxa el Projecte Meraki”.

Batejat per Jennyfer Nana, jugadora de l’equip de Divisió d’Honor del Lleida Handbol Club, com a Meraki – adjectiu provinent del grec que s’utilitza per a descriure alguna cosa que es fa amb amor, posant-hi l’ànima –, el projecte és una eina empoderadora per a noies que no disposen de recursos suficients per accedir a la pràctica de l’esport i, concretament, de l’handbol. “Aquest programa de beques permet l’accés a la nostra entitat sense cap mena de restricció, tenint cura de tots els valors”, asseguren des del Lleida Handbol Club.

Toni Guzmán explica que “el propòsit del Projecte Meraki és que les nenes puguin accedir a l’activitat esportiva federada, ja que per circumstàncies econòmiques i culturals ho tenen difícil. Els nens, en la mateixa situació, tenen més oportunitats”. El projecte és obert a totes les nenes de l’escola interessades per aquest esport, però han de complir uns requisits per poder formar part de l’equip: cal treure bones notes, ser puntuals, educades, complir amb els entrenaments… “És una beca, i elles també han de posar de la seua part”, emfatitza Guzmán.

Amb tot això, en finalitzar l’escola i l’extraescolar d’handbol, les alumnes i jugadores de l’Escola Balàfia tenen l’oportunitat de formar part del Club Lleida Handbol i entrenar en les seues instal·lacions amb l’equip infantil. Meraki és una via d’accés al club i de la competició a un grup de noies que agraeixen aquesta oportunitat. “Tothom té dret a fer esport”, assegura la Chaimaa, qui fa tres anys que es va endinsar en el món de l’handbol amb Meraki i ara juga a l’equip juvenil del club. En aquest mateix sentit, afegeix que “ens hem unit noies de diferents països, la diversitat també és necessària en el món de l’esport”.

Superar les barreres de la tradició

“Meraki és més que una extraescolar”, emfatitza David Curcó, cap d’estudis de l’Escola Balàfia. El 90% de les jugadores són magribines i moltes d’elles, abans d’obtenir la beca, ocupaven el seu dia a dia amb els estudis i les tasques domèstiques; en les seues vides l’esport no hi tenia cabuda. La pràctica de l’esport entre les dones magribines és escassa i, en molts casos, la situació econòmica de les llars no ho facilita.”

L’esport també és una via de relació entre pobles i cultures. “El projecte ens apropa a les famílies, fins i tot les delegades són mares de jugadores. L’handbol ha deixat enrere els prejudicis i ha unit les diferents comunitats de l’Escola Balàfia”, explica Guzmán. Meraki també és una oportunitat per a les mares, que surten de la seua rutina, comparteixen espai amb altres dones i formen part d’aquesta iniciativa.

Toni Guzmán, qui guia els entrenaments al pati de l’escola, recorda amb estima totes les competicions en què han omplert els pavellons de hijabs i han trencat estereotips. “Des de Meraki volem donar resposta a aspectes importants d’igualtat de gènere i integració social”, explica.

Passió per l’handbol

Dos dies a la setmana una vintena de nenes de cinquè i sisè de primària s’entrenen a l’Escola Balàfia amb el propòsit de gaudir de l’handbol i en finalitzar l’escola federar-se en aquest esport amb el Lleida Handbol Club. Ja són una trentena de noies Meraki que formen part del club.

Aquest és el cas de la Marwaa, qui va començar a jugar a l’handbol al pati de l’escola i ara ja fa quatre anys que forma part del club. És cadet de segon any i assegura que “abans no coneixia aquest esport i ara l’handbol és essencial dins la meua vida”. La Victory, l’Amina i la Iman, jugadores de l’equip infantil, coincideixen que “tenim l’aspiració d’arribar més lluny. L’handbol ens aporta passió i companyonia”.

Fa vuit anys que va arribar a Catalunya i set que juga a l’handbol. La Catalina Ruscanu, nascuda a Romania, és jugadora del primer equip i entrenadora de l’equip infantil. “És un orgull formar part d’aquest projecte i gaudir de la companyonia entre les jugadores”, assegura Catalina. Va conèixer les noies quan feia les pràctiques del curs d’entrenadora d’handbol i en un futur, aprofitant que estudia treball social, li agradaria posar en marxa un projecte similar en les escoles del seu país d’origen.

D’altra banda, la Romaissa és un clar exemple de l’objectiu i resultat de Meraki. La jugadora de l’equip cadet, va començar amb l’handbol a l’escola, posteriorment va continuar en el club amb els ajuts del projecte, i ara fins i tot entrena a les nenes de l’escola. És tot un referent per a les més petites.

Són molts els èxits que acumula el projecte, més enllà de continuar viu i obrir les portes de l’esport a centenars de nenes. El 2022 les jugadores de l’Escola Balàfia van finalitzar en tercer lloc als Jocs Esportius Escolars de Catalunya a Tortosa. A més, jugadores com Aissa Kanteh i Victory Ekhaguere, alumnes de Torre Queralt, han estat convocades en entrenaments de la Selecció Catalana Infantil Femenina.

El Projecte Meraki reforça i empodera el lideratge femení dins i fora del camp de joc. “Les nenes de l’escola es motiven i il·lusionen per fer handbol, de fet fan el salt de voler federar-se i continuar aprenent i jugant al club. Nosaltres només volem afavorir que aquesta situació es repeteixi any rere any”, conclou Toni Guzmán.