“El no ja el tens”, exemple de resiliència

El 5 de febrer del 2017 va ser, com diria ella, l’inici d’una nova vida. L’Imma Ojer, de 35 anys va adaptar-se a una nova situació en ser diagnosticada d’Esclerosi Múltiple (EM). La resiliència, l’optimisme i l’humor corren per les seves venes davant situacions adverses. Tant que, cada 5 de febrer bufa espelmes. “Em preparo un bon dinar, una ampolla de cava i el pastisset de postres que no falti”.

Durant aquests cinc anys la jove de Gimenells ha fet de tot i més: senderisme running, escriure tres llibres i fer xerrades. L’esport s’ha convertit en el seu millor aliat per mimvar els efectes de la malaltia i lluny d’estancar-se esportivament a base de treball de força o caminar, l’Imma s’ha llençat a l’aventura amb la seva nova adquisició, una bicicleta. Allò que per a molts pot suposar un esport més, per a ella és tota una aventura. “Porto gairebé cinc anys amb la compi”, tal com ella anomena a la malaltia, “i mentre es comporti, per què posar-me limitacions esportives?”.

“Porto cinc anys amb la compi i mentre es comporti, per què posar-me limitacions esportives?”

L’esport s’ha convertit en una rutina diària per a la jove lleidatana que, lluny de posar excuses, veu en els obstacles noves oportunitats. Exercitar tots els músculs del cos l’ajuden físic i mentalment. “Per a mi és important fer esport diari perquè les extremitats no s’atrofiïn i per evitar lesions, però també per sentir-me lliure, viva i activa, per alliberar-me de tensions, mal de caps, estrès…”. Caminar o córrer és tot un repte per ella, ja que l’Esclerosi Múltiple li provoca una pèrdua de força a les extremitats superiors i inferiors dretes. “La meva vida és un repte constant des de fa cinc anys”, diu amb un somriure. “M’encanta superar-me, em fan sentir viva i em demostren que amb esforç i constància tot és possible”, afegeix. L’Imma reconeix que actualment fa coses que abans no li haurien passat pel cap. Coses tan banals com estudiar, llegir o escriure s’han convertit per a ella en una teràpia. “El que no he fet en trenta anys ho he fet en cinc” ironitza.

Li agrada sortir de casa, buscar noves rutes, descobrir camins, improvisar sobre la marxa. “Com més lluny de casa vagi millor”, afegeix sense parar de riure. “A qui no fa tanta gràcia és a la família i amics que em truquen per saber on soc i no contesto fins a ser a 10km de casa”. Tot i que moltes de les aventures les fa acompanyada d’amics, reconeix que prefereix anar-hi sola. És independent, lliure i no li agrada que per culpa seva hagin de parar cada cinc minuts o caminar més a poc a poc.

“Tot és qüestió de veure quin esport s’adapta millor a cada persona, a cada cos”

L’arribada de la pandèmia va ser un cop per a ella. No tenia un espai a casa habilitat per a fer esport i va accelerar el procés de muntar un gimnàs amb coses bàsiques com a una urgència de primer grau. “És veritat que feia esport a diari, però necessitava sortir d’aquelles quatre parets, respirar”, diu compartint una angoixa generalitzada entre la societat. El confinament va ser dur, li va passar factura físicament. “La compi – com li diu a l’EM – s’ho ha passat d’allò més bé durant perquè ella prefereix que no em mogui, però aquí estic jo per demostrar-li que no podrà amb mi”, afirma amb contundència. Mentre l’Imma es mou, l’Esclerosi Múltiple no actua.

Al senderisme s’hi ha sumat, com diu l’Imma, el triciclisme. “Sóc un cul inquiet i tinc present arribar a fer o almenys intentar un repte a llarg termini. Ahí lo dejo”, afegeix amb una picada d’ullet. “Cadascú coneix les seves limitacions, però hi ha infinitat d’esports a practicar i tot és qüestió de veure quin s’adapta millor a cada persona, a cada cos”.

Fer esport és imprescindible per al benefici personal de l’Imma, però necessita exterioritzar-ho cap enfora. Una de les accions que fa és visitar centres formatius i escoles per explicar la seva experiència amb Esclerosi Múltiple. També ha creat la marca “El no ja el tens”, tatuada literalment a la pell, amb què comercialitza marxandatge, l’última novetat uns mitjons esportius que aviat veuran la llum, i destina part dels diners a la Fundació Esclerosi Múltiple perquè s’investigui en aquesta malaltia. I ha escrit tres llibres autopublicats: El no ja el tens, Múltiples Realidades i Retos EMpapelados. “Per a mi, escriure els llibres ha estat una via d’escapament, de buidar el que porto dins”, menciona amb el tercer llibre a la mà. “Aquest últim el vaig escriure durant el confinament. És un recull de les meves rutes i reptes. I dels fracassos també”. No li falta l’humor. Amb la venda dels llibres també destina part dels beneficis a la investigació. “En tots els casos, intento que la societat sàpiga no només què és l’Esclerosi Múltiple sinó els beneficis que l’esport m’ha donat a mi, basant-me sempre en l’experiència personal”, puntualitza.

Em mostra orgullosa un mocador triangular lila que l’acompanya allà on va. Brodat a mà per la seva mare hi ha els recorreguts, els quilòmetres i els llocs on ha estat. “El més bonic és gaudir dels petits moments. Amb dedicació, a poc a poc i gairebé sense adonar-te’n ets capaç d’assolir els objectius marcats. Per a mi és una satisfacció plena i amb l’esport constant tot és més fàcil”, conclou.