De FemBasePublicat el 10 d'octubre de 2023

Gimnàstica artística: Art sobre el tapís

El Club Gimnàstic Lleida, fundat l’any 2015, ensenya a més de 300 gimnastes el sacrifici i la constància de l’esport. Una filosofia molt marcada que ha donat grans noms de la gimnàstica, com el de Ares López

Formar talents és la responsabilitat de Marina Rion, Inma Escuer i Laia Carreño, coordinadores i fundadores del Club Gimnàstic Lleida, que compten amb un nodrit equip d’entrenadores formades en gimnàstica artística. El Club Gimnàstic Lleida, especialitzat en gimnàstica artística femenina, va néixer l’any 2015 amb el propòsit de portar la gimnàstica artística als nens i nenes de la provincia de Lleida. “En el nostre club practiquem gimnàstica artística tant lúdicament, com en l’àmbit de competició federada i comarcal”, explica la coordinadora Inma Escuer.

Marina Rion, Inma Escuer i Laia Carreño es van conèixer estudiant i treballant en el món de la gimnàstica artística. Davant la demanda de gimnàstica artística competitiva a la provincia de Lleida, van sumar totes les seves forces i aptituds per fundar el club. En només tres mesos, van passar de la vintena de gimnastes a les 80.

Actualment, el CGLL compta amb 320 gimnastes organitzades en 30 grups, dels quals vuit estan federats; uns grups competeixen al més alt nivell autonòmic-estatal i uns altres dins de la comarca. Les gimnastes entrenen a les instal·lacions situades al Carrer Sícoris, que enguany amplien gràcies al conveni que tenen amb l’Ajuntament de Lleida. Un èxit sense precedents que demostra el que ha crescut, tant en la seva faceta formativa com competitiva, ja que això últim va intrínsecament associat al primer.

El club té una jove promesa de 17 anys entrenant en el CAR de Sant Cugat, Ares López, qui va començar a entrenar-se amb la Marina, l’Inma i la Laia quan tenia 4 anys. “Les gimnastes acumulen moltes hores d’entrenament des de ben petites. No tothom ho aconsegueix, per a nosaltres és tot un èxit tenir gimnastes que cursen batxillerat i universitat”, asseguren les coordinadores. En aquest sentit, coincideixen que “és molt important l’habilitat de saber gestionar el temps”.

Quan les coordinadores parlen de nivell d’exigència no ho diuen per quedar bé. Les gimnastes de Via Olímpica entrenen 16 hores a la setmana, mentre que les de Base treballen entre una i nou hores, segons l’edat i el nivell. El club compta amb un grup de ‘Baby Gym’, on comencen a entrenar nens i nenes des dels tres anys. També són benvinguts els adults que volen tornar a practicar el seu esport després d’haver-lo deixat o fins i tot n’hi ha que comencen des de zero.

Marina Rion, que va competir en gimnàstica artística fins als 17 anys, admet que “la gimnàstica és un esport molt exigent, no solament físicament, sobretot mentalment. Vivim en una societat que vol la immediatesa, i des del club ensenyem que sense autosuperació, esforç i sacrifici no es poden aconseguir els grans objectius”.

Instaurar una fase de Copa Catalana a la ciutat de Lleida és un dels objectius que s’han marcat les coordinadores en el seu calendari. Laia Carreño assegura que “el Club Gimnàstic Lleida té un gran impacte positiu a la nostra ciutat”.