De FemBasePublicat el 9 de juny de 2023

CB Pardinyes, cistelles de superació

El bàsquet en cadira de rodes és un esport que mereix ser conegut i reconegut. A la província de Lleida tan sols hi ha un equip, el CB Pardinyes. Fa cinc anys que es va formar i des de llavors estan al peu del canó. José Luis Herranz, Ferran de la Casa, Ramon Ruiz, Juan José Lizcano i Asun Aguilar són els protagonistes d’aquest equip

Des de l’any 2018, el CB Pardinyes compta amb la secció de bàsquet en cadira de rodes, l’únic de tota la província de Lleida. L’equip, entrenat per Elías El Jaiedi des de la temporada 2022/23, s’exercita els dilluns, dimecres i divendres als matins al pavelló Pardinyes.

Elías també és entrenador del CB Força Lleida i mai abans havia entrenat un equip de bàsquet en cadira de rodes, assegura que “és un aprenentatge molt gratificant”. En aquest mateix sentit, afegeix que “els jugadors de l’equip tenen una realitat molt diferent de la nostra i és un plaer veure com desprenen vitalitat, força i, fins i tot, autoexigència”.

Veient un dels seus entrenaments, es pot saber de forma molt clara quins són els valors que destaquen com a prioritaris: la unió i el sacrifici. Sobretot, un sacrifici que plasmen en els dies de partit pel baix nombre de jugadors. Un dels objectius de l’equip és captar més jugadors i jugadores, i malgrat no aconseguir-ho, han superat la temporada amb èxit. “Hem tingut dificultats, però ha estat una temporada molt agraïda en la qual hem gaudit molt”, explica Elías El Jaiedi.

El cost de les cadires, que poden arribar a costar 3.000 euros, és un hàndicap per practicar aquesta disciplina. Tot i que solen ser cedides per la Federació hi ha jugadors que tenen la seua pròpia cadira. D’altra banda, “hi ha persones de la ciutat que es decanten per altres esports que els atreuen més. El bàsquet requereix un gran compromís i invertir hores tots els caps de setmana; se’ns fa costa amunt trobar gent”, lamenta l’entrenador.

L’equip està format per vuit jugadors, dels quals tres no tenen discapacitat, però la normativa només permet que estigui un en pista. Els altres cinc jugadors disponibles són José Luis Herranz, Ferran de la Casa, Ramon Ruiz, Juan José Lizcano i Asun Aguilar, l’única dona. Afavoreix per igual la participació dels més afectats, com la dels menys afectats, s’aplica una puntuació funcional a cada jugador d’1 a 4,5, en què 1 i 1,5 són els més afectats i els jugadors de 4 o 4,5, els que tenen menys afectació. El límit és de 14,5 per equip sumant els cinc jugadors en pista, en cas que hi hagi dones el límit augmenta fins a 16 per tal de potenciar l’esport femení. Aquest sistema de puntuació té com a objectiu que no hi hagi un equip més descompensat que l’altre i facilita la participació de tots els nivells funcionals dels diferents jugadors.

L’Adrià és un exemple dels jugadors que fan aquest esport una mica més inclusiu. Tot i no tenir cap discapacitat física, fa quatre anys que va decidir endinsar-se en aquest món. El jugador sovint acompanyava a la seua dona, l’Asun – qui fa catorze anys que practica aquesta disciplina –, als entrenaments, i la resta de l’equip va animar-lo a participar-hi. “No tinc la mateixa habilitat amb la cadira de rodes que la resta de jugadors, però gaudeixo molt i és un orgull formar part d’aquest equip”, explica.

El Ramon i el José Luis formen part de l’equip des que es va crear. Tots dos coincideixen que “el bàsquet ens motiva i ens ajuda a estar més actius”. L’esport també és un element d’unió i inclusió, “ens agrada compartir vivències i ajudar-nos entre nosaltres”, asseguren.

José Luis des de ben petit somiava en formar part d’un equip en cadira de rodes. Té mobilitat reduïda per espina bífida, això, però, mai l’ha incapacitat per “donar el millor de mi, tot i que em suposi un gran esforç”, assegura. L’esport adaptat és un univers de valors.