Imatge | Esportcat

La secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula i Paretas, i la directora executiva de l’Institut Català de les Dones (ICD), Èlia Soriano i Costa, han presidit aquest dimecres, 13 de desembre, la presentació del dossier ‘Dones i Esport Català 2023’ en la sala d’actes de l’INEFC Barcelona.

El dossier ha estat elaborat conjuntament per l’Observatori Català de l’Esport, adscrit a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), i l’Observatori de la Igualtat de Gènere, òrgan adscrit a l’Institut Català de les Dones. L’informe mostra les dades i les estadístiques sobre l’esport femení del país per tal de comprendre millor la situació de les dones en l’esport i promoure el canvi per aconseguir la igualtat efectiva en aquest àmbit.

Davant la presència d’un centenar de clubs, federacions i representants de l’esport del país, Anna Caula, ha explicat que l’elaboració i presentació del dossier respon a la voluntat de “comprovar l’impacte que tenen les polítiques esportives en el sector”, i que el document exposa que “hem fet moltes coses, hem avançat en diversos àmbits però queda feina per fer”. “Accelelar el canvi és a les nostres mans”, ha afegit.

Anna Caula ha destacat com a aspectes d’aquesta tendència positiva cap a la paritat l’augment del 4% de llicències femenines entre el 2019 i el 2022, la paritat en l’ús de les instal·lacions esportives i la major presència de dones en l’alt rendiment. Cal, però, “canviar imaginaris i continuar generant referents i visibilitat, el principal objectiu que hem anat desplegant en la legislatura de l’esport femení” a través de diverses accions “noves i d’empoderament” i del suport econòmic encaminat al progrés de l’esport femení per avançar cap a la igualtat efectiva entre dones i homes en l’esport i l’activitat física.

Per la seva banda, Èlia Soriano, ha exposat que “presentem un treball d’alt valor afegit perquè s’ha realitzat en col·laboració dels dos observatoris, que posen en xarxa el coneixement expert ens dos àmbits concrets que ens ajuda a comprovar que el valor social de l’esport no deixa de banda la perspectiva de gènere interseccional per treballar per a la igualtat”. “Aquest dossier és una eina que ens permet disposar de dades per avaluar l’impacte de les polítiques públiques i les relacions entre elles, i així capitalitzar l’impacte cap a una major transformació social que ens permet avançar cap a una societat realment igualitària”, ha conclòs.

Un futur en femení: el camí cap a la paritat

L’estudi aporta xifres, com ara que el 73% dels homes i el 65% de les dones de Catalunya es consideren practicants, i que actualment les dones representen el 44% del total de persones inscrites en els serveis d’esport de les universitats catalanes. Pel que fa a les dones directives de les federacions catalanes, s’identifica una lenta tendència cap a la paritat: l’any 2022 hi havia 221 dones (24%) i 698 homes (76%).

D’altra banda, es produeix una lenta tendència cap a la paritat en el nombre de llicències en els últims setze anys. A Catalunya, l’any 2022 les federacions catalanes van emetre un total de 596.951 llicències federatives, de les quals el 27% són femenines i el 73% masculines. El nombre de dones considerades esportistes d’alt nivell ha superat el d’homes –fins arribar al 52% l’any 2021– i el mateix ha ocorregut amb la participació als Jocs Olímpics d’estiu (edicions 2016 i 2020). No obstant, la proporció de dones en els Jocs Paralímpics d’estiu encara és molt inferior a la dels homes.

Pel que fa a les formacions de l’àmbit de l’esport, la presència d’homes és més elevada que la de les dones (76% per un 24%) en el grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Quant al mercat de treball de l’esport, també és un àmbit masculinitzat. En tots els càrrecs analitzats la presència d’homes és superior a la de les dones entre les persones llicenciades i graduades en CAFE ocupades en el mercat de treball de l’esport (39% dones i 61% homes).

L’exjugadora de bàsquet Laia Palau ha estat l’encarregada de conduir un acte en el qual també s’ha dut a terme una taula rodona amb les periodistes esportives Begoña Villarrubia, de Mundo Deportivo; Anna Freixa, de La Xarxa TV, i el també periodista Alex Gozalbo, del diari ARA, que han analitzat com es tracta l’esport femení en els mitjans de comunicació.

Actuacions en la legislatura de l’esport femení

Un futur en femení és el repte que té la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física per poder gaudir d’un esport igualitari i sense estereotips. Des de l’univers Esportcat es potencien totes les accions i polítiques que promouen i fomenten l’esport femení per tal de motivar i incentivar a totes les persones, especialment a les dones, de no abandonar la pràctica esportiva i seguir uns hàbits de vida saludables.

Tal com ha explicat Anna Caula, el Govern ha exemplificat aquesta aposta per visibilitzar l’esport femení, generar referents i dotar-lo de més recursos amb actes reinvidicatius com ‘Entre totes, tot’, a Tarragona, amb 4.000 persones el setembre de l’any passat al Palau d’Esports Catalunya; el congrés ‘La igualtat en joc’ a l’Inefc, la creació de l’espai lúdic esportiu ‘Totesport’, on 10.000 nens i nenes gaudien el gener passat de l’esport amb les seves ídols (la segona edició tindrà lloc del 2 al 5 de gener); l’exposició ‘Jugo com una nena’ al Palau Robert, l’estiu passat, amb més de 51.000 visitants, la creació del còmic manga ‘No tinc nom’, així com accions de visiblització com el llibre ‘Superheroïnes’, 10 contes amb referents femenines escrit per 10 periodistes, i el programa de televisió ‘Una de les nostres’.

El suport econòmic a l’esport femení ha estat més que notable en dos anys. S‘ha passat de 750.000 euros a 3 milions el 2022 pels clubs –multiplicant per quatre els imports- i a 4,5 milions aquest 2023 –un 50% més-, uns ajuts que, amb especial atenció a l’esport femení, han permès millorar les condicions d’entrenament i competició, així com l’esport base de centenars de clubs a tot el país.