De Publicat el 25 de maig de 2022

Fer esport i trencar barreres, el doble èxit de Sergi Jurado

La seva, a més d’una història de superació en l’esport i la vida, ho és de reivindicació. Sergi Jurado Foix és un més dels esportistes lleidatans que practiquen esport i que han aconseguit arribar a l’elit, però amb la característica que té sordesa profunda

Als seus 29 anys, el Sergi Jurado és un dels quinze esportistes que ha representat els colors d’Espanya en els Deaflympics del Brasil, les sordolimpíades celebrades de l’1 al 15 de maig a la localitat de Caxias do Sul. “Participar en les olimpíades ja és tot un èxit, independentment del resultat”, assegura Jurado, que ha competit en les modalitats de ciclisme en ruta i crono, finalitzant quinzè i cinquè respectivament.

L’esport com a exemple de superació

La família del Sergi Jurado va detectar que alguna cosa no anava bé quan tenia un any, i amb dos anys ja portava audiòfons. El Sergi va ser escolaritzat com qualsevol altre nen, i explica que “incorporar-me a la societat com un més i no optar pel llenguatge de signes m’ha suposat moltes hores de logopedes i treballs a casa”.

A més, va tenir una malaltia renal als vuit anys que va derivar en un virus al ronyó. Els metges li van posar dues opcions sobre la taula: la sordesa profunda o diàlisis per a tota la vida. “Vaig escollir la primera opció, i de sord sever vaig passar a sord profund. Els audiòfons ja no em servien i ens van proposar llavors l’implant coclear. Amb vuit anys em van posar un i als setze, l’altre”, explica Jurado.

Arran de l’última operació en què el Sergi va haver de quedar-se a casa un temps i no anar a l’institut, va caure en una depressió que el va fer ingressar a l’hospital. “Acceptar-se a un mateix, i tot amb la incomprensió i el rebuig dels companys de classe, va fer que em caigués el món a sobre”, lamenta.

L’esport ha estat un refugi per al lleidatà. Amb 17 anys, després d’abandonar el batxillerat i el tenis federat amb el Sícoris Club, un familiar el va animar a córrer per desconnectar. Dos anys més tard, per casualitat, va coincidir amb la reconeguda triatleta Eva Ledesma. Des de llavors, res no ha estat el mateix. El Sergi va endinsar-se en el món del triatló de la mà de l’Eva Ledesma, entrenadora del Club Esportiu Tri-4.40, i explica que “practicar esport m’ha ajudat molt, no només físicament sinó també en el terreny psicològic”. “Si no hagués escollit l’esport, no estaria aquí ara mateix”, afegeix Jurado.

‘Que la sordesa sigui escoltada en el Triatló’

El Sergi ha competit onze anys en triatló, i ho ha fet en silenci. Tots els inicis són complicats, i el seu cas no ha estat l’excepció. “Se’m va fer difícil començar amb l’Eva, fins i tot per a ella també va ser un repte. A vegades perdo el fil de la conversa i necessito que l’altra persona parli amb les mans i gesticuli més amb la boca. A la bici només porto un aparell pel casc i sovint havia de girar el cap per comprendre les indicacions que marcava l’entrenadora”, explica el lleidatà.

Malgrat les circumstàncies, l’Eva i el Sergi van formar un bon tàndem fins a arribar a l’elit del triatló. “Era un món nou per a mi perquè mai havia tingut tracte amb algú amb discapacitat auditiva”, assegura Ledesma. L’entrenadora del club Tri-4.40 va buscar estratègies per adaptar els entrenaments dins l’aigua, sobre la bici i a la pista d’atletisme. “En el segment d’aigua entrenava amb ell perquè pogués veure la tècnica correctament, i fins i tot utilitzàvem la gravació de vídeo sota l’aigua. El segment de carrera a peu va ser molt fàcil, en canvi, el segment de ciclisme va ser una mica més complicat”, explica la triatleta. És ben sabut que el ciclisme de carretera és un esport de risc, que s’accentua quan la persona que pedala pateix sordesa profunda. “Com a entrenadora patia per la seva seguretat, ja que el Sergi no sentia les meves indicacions. A més, és curiós perquè és el segment on pateix un perill extra i és on actualment té el seu màxim rendiment. Això em dona a entendre que el Sergi viu sense barreres i que pot aconseguir tot el que es proposi. Va ser una experiència molt gratificant, com a entrenadora i com a persona”, afegeix.

El lleidatà Sergi Jurado ha estat un exemple per a molts esportistes. L’any 2017 va guanyar una beca de GAES amb el projecte ‘Que la sordesa sigui escoltada en el Triatló’ amb l’objectiu de donar visibilitat als atletes sords i “que es canviï la normativa perquè els senyals que es donen als atletes, a més d’acústics, siguin visuals”, explica.

En les competicions de triatló no utilitzava l’aparell per risc a perdre’l dins l’aigua. Quan escalfava abans de la prova sempre havia d’estar molt pendent dels companys. No sentia els canvis d’última hora que donaven els oficials per megafonia, la botzina de la sortida, els avisos dels jutges durant la prova ni les advertències ni comentaris de perill amb la bici dels meus companys”, assegura Sergi. A més, recorda que “sempre havia d’estar pendent de les reaccions dels meus companys i això em creava més tensió”. Tot i que en un principi es va posar en marxa el seu projecte, la burocràcia va frenar el procés. “Estic segur que si continuo lluitant ho podrem aconseguir”, assegura emocionat.

Picant pedra, l’Eva i el Sergi van aconseguir diverses medalles nacionals i estatals. Jurado ha estat campió del triatló olímpic CEME-Vall de Cardener, doble campió del triatló sprint de Mequinensa, campió absolut de la Copa Catalana de Triatló 2017 i tercer al Campionat d’Espanya de triatló olímpic per grups d’edat 2018, entre altres victòries.

El somni olímpic

Onze anys després dels seus inicis en el món del triatló i passar per dos clubs i dos entrenadors, el Tri-4.40 amb Eva Ledesma i el Flor de Triatló amb Fran Carrillo de l’A.A Xafatolls, decideix centrar-se exclusivament en el ciclisme. En els Deaflympics, els Jocs Olímpics per a Sords, el triatló no està inclòs i la Federació Espanyola d’Esports per a Sords (FEDS) no contempla aquesta opció. Sergi Jurado explica que “la FEDS em va proposar competir en les tres disciplines per separat, però vaig considerar que la millor opció era centrar-me únicament en el ciclisme i donar-ho tot en una disciplina”.

Amb tot això, el lleidatà decideix iniciar l’any 2021 amb nous reptes i posar-se en mans de l’equip Controlpack-Badia de La Sénia i de l’entrenador Manel Terés. “És un entrenador molt disciplinari i es distingeix de la resta perquè té molt en compte la psicologia de l’esport i l’alimentació. Tenim una connexió molt especial”, afirma el ciclista.

L’octubre de 2021 va ser seleccionat per la FEDS per participar en la modalitat de duatló per equips en la primera edició dels Jocs Inclusius celebrats en el Centre d’Alt Rendiment del Consell Superior d’Esports (CSD) a Madrid. El novembre del mateix any, guanya les proves de contrarellotge i ruta en el Campionat d’Espanya per a sords. En aquesta ocasió, Jurado va ser doblement campió; fruit d’aquests bons resultats, l’atleta ha pogut participar en els Deaflympics del Brasil, les sordolimpíades celebrades de l’1 al 15 de maig d’enguany a la localitat de Caxias do Sul.

Les sordolimpíades eren el gran objectiu. És molt difícil arribar fins aquí, i el fet de ser sord i competir en una categoria diferent no treu valor al meu esforç” i insisteix que “ser aquí és el premi al treball de molts anys”. La pròxima prova marcada en el seu calendari és el Campionat d’Espanya de ciclisme per a sords a València. Ara bé, assegura que “tinc en el punt de mira el Campionat del Món 2024 a Tokyo i les olimpíades del 2025”.

La seua vida és un esforç constant amb caire reivindicatiu. “Per a mi ja és un premi poder participar-hi i demostrar als més joves de la comunitat de sords que es pot fer esport. És la meua manera de donar visibilitat a una discapacitat invisible”.

Comparteix aquesta història a les teves xarxes socials!

One Comment

  1. olgafosa64 25 de maig de 2022 at 15:18 - Reply

    Un exemple de constancia, perseverança i lluita per l,esport inclusiu.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.