Marta Bosch, una alt-urgellenca afinant punteria
Marta Bosch, nascuda a Oliana i resident a Peramola, és l’única catalana amb llicència federativa en biatló. Des de ben petita, la seua passió han estat els esports de neu. Acumula un gran palmarès en canicròs, bikejöring i esquijòring, i recentment ha introduït el biatló, modalitat amb una escassa trajectòria a Catalunya
Marta Bosch, nascuda a Oliana i del Club Canicross les Franqueses (CCLF), ha debutat aquesta temporada en biatló, modalitat amb una escassa trajectòria a Catalunya. Fins ara, Bosch s’ha entrenat a l’Stadium Spainsnow de Candanchú amb el suport de l’entrenador de tir del CETDI d’Aragó, Michel Galay, que l’ha ajudat a introduir-se en aquest esport. Ara, l’atleta ha optat per entrenar-se a Font-Romeu, l’estació més propera a la seua localitat, Peramola. “M’hi he estat tot l’estiu i m’he sentit molt acollida. Estic lluitant per poder tenir un entrenador de Font-Romeu, he vist com entrenen als seus atletes i és impressionant”, explica Bosch. En aquest sentit, afegeix que “trobo a faltar algú que em controli la tècnica amb la carrabina, ja que abans de començar amb el biatló no n’havia agafat mai una”. Va estudiar ben fort per les oposicions d’Educació Física durant el confinament per la covid-19 i “la carrabina va ser un regal que em vaig fer com a premi després de
les setmanes d’estudi”.
Des que es va treure la llicència de biatló l’any 2021, és l’única catalana amb llicència federativa en aquesta disciplina. “Sent conscient de les meues capacitats i el nivell”, assegura l’atleta, aquest febrer va debutar en el Campionat d’Aragó/Navarra i al març va participar en el Campionat d’Espanya disputat Candanchú. Aquestes dues competicions han estat un aprenentatge d’assaig i error per a l’atleta. “Vaig anar al Campionat d’Espanya de Biatló Sprint i de Persecució amb el propòsit de veure el funcionament, i sort que ho vaig fer perquè he vist de primera mà quines són les meues errades”, explica.
En un esport que combina l’exigència cardiovascular amb la precisió quirúrgica del tir en carrabina, Bosch esmenta la concentració com a element clau per al bon rendiment. “Requereix estar focalitzada tota l’estona perquè un tir fallat comporta realitzar una volta extra. Però el silenci i les mirades del públic no ho posen fàcil”. Marta Bosch confessa que “em va costar més controlar la pressió del públic que les pulsacions”. D’altra banda, l’atleta posa èmfasi en la duresa de carregar-se a l’esquena una carrabina de 3 kg durant tota la competició. Tot i això, “és un privilegi competir envoltada de natura i amb unes vistes espectaculars”, reconeix.
Atleta totterreny, del canicròs al biatló
La seua relació amb la neu no ve de nou. Va començar a esquiar amb nou anys i després de deixar-ho un temps pels estudis, va posar-se en contacte amb un monitor d’esquí que va conèixer quan era petita per tal de practicar les noves tècniques. Ara, ja amb 41 anys, és campiona d’Espanya d’esquijòring (any 2019) i el mateix any va participar en el Campionat del Món d’aquesta disciplina. Ara bé, Bosch és una atleta totterreny i també competeix en canicròs i bikejoring.
Va endinsar-se en el món competitiu amb la modalitat de canicròs l’any 2012 perquè un amic va animar-la a provar-ho, i des de llavors el seu palmarès ha anat creixent. És campiona de Catalunya i subcampiona d’Espanya de canicròs i ha participat en el Campionat del Món de bikejoring aquest any 2022. En totes aquestes disciplines el factor clau que explica l’èxit és la complicitat que es crea entre la corredora i la seua mascosta. “De ben petita la família ja tenia gossos a l’era i sempre he tingut molt bona relació amb ells. Ara segueixo la mateixa dinàmica, no viuen amb mi però els visito cada dia i quan em veuen ja saben que toca entrenar o passejar, aquest és el meu rol”, explica Bosch. L’atleta recorda la seua primera cursa de canicròs amb molta estima: “va ser a Sant Llorenç Savall amb un gos llaurador que se’m va morir, encara ara m’emociono. El vincle amb els gossos és molt fort”. L’atleta compta amb el suport de diversos gossos: “els més ràpids són per esquijòring i bikejöring, i els més lents per canicròs”.
Marta Bosch ha fet de l’esport la seua vida. Més enllà de les competicions, és professora d’Educació Física a l’Institut de Solsona i assegura que “no es pot viure d’aquestes disciplines i, per tant, la meua prioritat és la feina”. L’atleta de Peramola, que lamenta el fet de rebutjar diverses competicions per falta d’ajut econòmic, s’ha marcat com a objectiu participar en el Campionat del Món de neu el pròxim mes de gener. “Quan vaig començar en aquest món no m’hauria imaginat arribar on soc”, reconeix l’esportista. En un esport minoritari, Bosch segueix els passos d’altres esportistes catalanes, com Mariona Aubert, que va assolir el títol de campiona d’Espanya entre el 2002 i el 2005.
