De Publicat el 15 de juny de 2022

Titanes de Ponent al Marroc

Carreres n’hi ha moltes, i a tot arreu, però la Titan Desert és especial. La Ramona Gabriel i la Lidia Puyals han estat les dues lleidatanes que han viatjat fins al Marroc per fer front a aquest repte. Segons expliquen, cadascuna té una història màgica darrere. Són un clar exemple de constància, sacrifici i superació personal

Competir per guanyar és una de les principals motivacions d’un esportista, però competir també és el sinònim més clar de superar-se a un mateix. És el cas de les dues lleidatanes que han completat amb èxit la Titan Desert 2022, una de les curses de resistència amb bicicleta de muntanya més prestigioses del món que es duu a terme pels deserts del Marroc i que enguany s’ha disputat entre el 8 i el 13 de maig.

Ramona Gabriel, de 38 anys i nascuda a Ponts, pertany al Mig Segre Bike Club i ha participat en el repte amb l’equip Garmin-Lapierre. D’altra banda, als seus 28 anys, Lidia Puyals, originària de La Pobla de Segur i instal·lada a La Seu d’Urgell, ha debutat com a membre del Tamayo Team, liderat pel ciclista colombià Diego Tamayo. Les atletes han superat amb èxit les sis etapes de la competició, que suma un total de 645 quilòmetres. Les condicions climàtiques pròpies del desert i el desgast de la sorra fan de la Titan una prova molt exigent. En aquest sentit, l’orientació és un aspecte vital per avançar entre les dunes i les infinites planes, que creen incertesa en tots aquells que busquen ser finishers.

L’edició 2022 ha estat una Titan Desert amb poc desnivell i rectes infinites pel desert Erg Chebbi”, explica Gabriel. “És una prova amb una alta exigència física i mental perquè no deixes de pedalar i el terreny no és el més adequat”, insisteix.

Per Lidia Puyals, “aquesta és una competició amb unes condicions climàtiques extremes. El quart dia vaig dir que no hi tornaria, és duríssim.” No obstant això, la Titan Desert va molt més enllà. “El privilegi de gaudir dels seus paisatges, la superació personal, l’esperit de grup i la convivència fan que sigui una experiència inoblidable”, assegura la pontsicana Ramona Gabriel. És una competició que fusiona l’esportivitat amb el cantó més humà de les persones, “i cal estar preparada psicològicament perquè si no t’enfonses”, destaca la ciclista.

La convivència en el campament és un dels aspectes que més valoren tots i totes les participants. Gabriel i Puyals ho corroboren. “Combinar un entorn hostil com el desert amb la competició ens fa valorar el que tenim dia a dia. Les condicions del campament no són les mateixes que tenim a casa, però no ens cal res més, amb poca cosa fas”, explica Ramona Gabriel. “No saps on posar-te durant les hores de descans. La haima, on dormim, està a 50º i es fa molt difícil descansar”, afegeix Puyals. Totes dues coincideixen que és de vital importància adaptar-se a les condicions, “hi ha corredors molt ben preparats que podrien pujar al podi, però no s’adapten al dia a dia i els contraresta”, lamenta la pontsicana.

Del debut a la seua 8ª edició, una prova que atrapa

El meu cas va ser peculiar des del principi. L’any 2009 vaig començar amb la bicicleta, venia de no fer res d’esport més enllà d’algun partit de tenis o de futbol 7. Vaig dir-li al meu pare que pujaria amb la bici fins al poble de la Serra, i tot i que al principi no podia amb la pujada, no vaig deixar-ho fins a aconseguir-ho”, explica Ramona Gabriel. Des de llavors, la pontsicana no ha deixat de pedalar i acumula vuit edicions de la Titan Desert, és bicampiona d’Espanya d’Ultramarató MTB i campiona de Catalunya de la mateixa modalitat.

Per la Ramona, “la bici és el meu modus vivendi i, afortunadament, puc compartir-ho amb la meua parella i entrenador Toni Moreno”. Paral·lelament, la seua dedicació professional està en l’oficina del Banc de Sabadell. La guanyadora de dos Titan Desert assegura que si aquest esport fos la seva feina, deixaria de gaudir pedalant i que això és, precisament, el més important per ella.

El camí de la pontsicana a la Titan Desert va començar el 2014 arran d’un concurs de la casa Garmin, en el qual va ser seleccionada per formar part de l’equip. “Em vaig animar a inscriure’m, ja que la meua parella, a qui vaig conèixer l’any 2013, va omplir el formulari per formar part de l’equip Garmin en aquella edició de la reconeguda prova del desert. Fins llavors tan sols participava amb amigues en alguna competició”. Tot i que en Toni no va ser seleccionat, va debutar junt amb la Ramona aquell mateix any en guanyar una inscripció a través de les xarxes socials. Des d’aleshores, totes les edicions les han fet junts.

En el seu debut en una cursa per etapes, la Ramona va finalitzar en tercer lloc i des de llavors no ha baixat del podi. “És molt satisfactori ser dalt del podi any rere any, però té molt de valor ser finisher d’una carrera tant dura com la Titan Desert”, menciona.

Després de set edicions, “no sé si aquesta serà la meua última Titan Desert perquè arriba el moment de conèixer altres curses i indrets”, diu Gabriel. “Tot i que no deixa de ser una carrera molt important per a mi”, afegeix. L’experiència és molt valuosa i la Ramona assegura que l’edició d’enguany no l’ha deixat indiferent. A diferència d’anys anteriors, i potenciant l’esport femení, han arribat equips professionalitzats amb noies que han despuntat en la competició. “El meu equip som el Toni i jo, hem de dependre l’un de l’altre. Malauradament, aquest any he competit tota sola perquè el Toni va haver d’abandonar, però estic orgullosa d’haver superat aquest obstacle amb èxit i aconseguir un tercer lloc”, explica orgullosa.

Una experiència vital

En el seu cas, la ŠKODA Titan Desert li ha permès superar els seus límits. La ciclista va vèncer el seu repte personal i va complir el desig de donar visibilitat a l’anorexia i l’osteoporosi. Un mes després, Puyals s’emociona recordant el principal propòsit pel qual ha participat en aquesta prova tan complexa.

Compagina la seua feina com a metge de família al Cap de La Seu d’Urgell amb la seua passió: l’esport. “Aquesta afició va començar quan estudiava el grau de medicina a Lleida. Després de moltes hores entre llibres, el meu moment de desconnexió era sortir a córrer. Les primeres competicions que vaig fer van ser les d’una lliga de curses de muntanya que organitzava un gimnàs de la ciutat. Va ser en aquestes curses quan em vaig adonar que l’ascens és el meu punt fort, en canvi, a les baixades pateixo més. L’amor per la bicicleta va arribar arran d’una lesió; tots els que es lesionen corrent proven la bicicleta”, diu l’atleta pirinenca.

A la Lidia li agraden els reptes exigents. També competeix en esquí de muntanya, esport en el qual aquest hivern ha estat subcampiona de Catalunya i 4a d’Espanya en la modalitat quilòmetre vertical, entre altres resultats destacats. A més, en els últims mesos, s’ha iniciat en el món del triatló, i un mes després de finalitzar la Titan Desert en novè lloc, ja està focalitzada en el seu proper repte: l’Ironman d’Andorra 70.3.

No tot és bufar i fer ampolles, els inicis de la Lidia venen marcats per un trastorn de la conducta alimentària (TCA), una anorèxia. “Tot el que menjava ho intentava compensar amb esport, fins que un dia en la prova Purito d’Andorra vaig coincidir amb la nutricionista Sandra Sardina, qui es va posar en contacte amb mi en finalitzar la prova perquè no em va veure menjar durant i després de la competició. Em va dir que si continuava sense alimentar-me correctament, no podria fer més bicicleta, que acabaria fent-me mal. I efectivament, me’n vaig fer. Un dia trotant suau se’m va fracturar una vèrtebra de l’esquena, que va derivar en osteoporosis”, explica Puyals.

Amb aquest toc d’atenció, i l’ajuda de Sandra Sardina, la Lidia va entendre que per continuar gaudint de l’esport havia de cuidar-se i pujar de pes. “Ara procuro seguir les pautes dels meus nutricionistes perquè una de les seqüeles de l’anorèxia és que si un dia no faig el que em toca, després li dono moltes voltes al cap. L’anorèxia no es cura, s’aprèn a controlar-la i a conviure-hi. Intentes que no interfereixi en el teu dia a dia”. L’atleta pirinenca posa èmfasi en el fet que “qui vol, pot. Sempre amb cap i mesura”.

Per la Lidia, l’esport és una eina de superació i la Titan Desert ha revalidat la seua fortalesa. “Sovint em veig molt fràgil i pateixo per si em fracturaré una altra vèrtebra entrenant, fins que aconsegueixo acabar una cursa exigent, com ara la Titan, i m’adono que potser no ho soc tant”, diu orgullosa.

La Titan Desert va arribar per sorpresa al seu calendari esportiu. “Fa uns anys, em van presentar al Diego Tamayo i ell mateix em va dir que més endavant participaria amb el seu equip a la Titan. I així va ser, dos mesos abans de la competició es va posar en contacte amb mi a través de Facebook per proposar-m’ho. Evidentment, no vaig deixar córrer l’oportunitat”.

Més enllà de l’equip Tamayo Team, Lidia Puyals compta amb el suport de l’entrenador valencià Marcos Greus i els nutricionistes Rubén Cuenca i Sofía García. Per la seua part, Sergi Cava, parella de Puyals, també va participar en la prova com un dels gregaris de l’equip, amb l’objectiu d’ajudar a reforçar un bon resultat a la classificació general i suplir problemes mecànics o de fatiga al llarg de la setmana de competició.

Davant l’èxit aconseguit en el debut, l’esportista ja ha inclòs en el seu calendari la Titan Desert d’Almeria i la Titan Desert d’Arabia Saudi. A més a més, “vull tornar a la Titan Desert del Marroc perquè el Sergi no va poder gaudir de la competició, ja que va caure en la segona etapa i es va veure obligat a abandonar. Vull que visqui aquesta experiència i entengui el meu patiment duran aquella setmana”.

L’auge del ciclisme femení

Malgrat que el ciclisme és un esport en el qual predomina el gènere masculí, cada vegada hi ha més dones que s’animen a endinsar-se en aquest món. La participació de dones en curses de ciclisme ha viscut un augment important en els últims anys. És més, a les terres de Lleida se celebra l’única marxa cicloturista femenina de Catalunya: la Pedals de Dona de Tàrrega. Amb l’objectiu de fomentar el ciclisme femení de carretera a Catalunya, l’any 2021 es va posar en marxa aquest projecte que en l’edició d’enguany, celebrada el diumenge 12 de juny, ha acollit més de 300 inscrites.

Referent a la Titan Desert, la veu de l’experiència – Ramona Gabriel – assegura que les inscripcions de categoria femenina han augmentat i fins i tot s’han inscrit dones de països estrangers com Noruega i Alemania. “Recordo que en les primeres edicions havíem de compartir les dutxes i els lavabos amb els homes. Ara s’ha fet un canvi de xip i cada vegada tenen més interès en què hi hagi participació femenina”. Puyals destaca que “a la Titan hem demostrat que les dones també som fortes i ens mereixem ser escoltades en aquest esport”. Amb tot això, el ciclisme femení no està de moda, sinó que ha arribat per quedar-s’hi.

Comparteix aquesta història a les teves xarxes socials!

Deixa un comentari

eleven − 4 =

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.